ELS MUNS

                                                                                         

Carmenta: la deessa que va donar paraules a Roma

Carmenta és una de les figures més antigues i respectades de la mitologia romana. No era només una deessa del part i de la maternitat, sinó també una sàvia profetessa que, segons les llegendes, tenia el do de veure el passat i el futur. El seu nom prové de carmen, que en llatí significa “cant”, “encanteri” o “profecia”, i això reflecteix la seva relació amb la paraula, la inspiració i el coneixement.

El més fascinant de Carmenta és que la tradició romana li atribueix un gran invent cultural: es deia que ella va adaptar l’alfabet grec i el va transformar en l’alfabet llatí, aquell que els romans van utilitzar i que, amb el temps, es convertiria en la base de l’alfabet que fem servir avui en molts idiomes del món. Per això, alguns la consideren una mena “d’inventora de l’alfabet romà”.

Carmenta no era només una deessa llunyana: també forma part d’històries humanes. Segons la llegenda, va ser mare d’Evandre, un heroi arcadi que va viatjar de Grècia a Itàlia abans de la fundació de Roma. Junts es van establir al turó Palatí, on Evandre va fundar una petita ciutat anomenada Pallanteum, que amb el temps acabaria integrant-se a Roma. Allà, Carmenta compartia els seus coneixements amb els primers habitants, ensenyant cançons, profecies i possiblement les primeres formes de l’alfabet.

Roma la respectava tant que va dedicar-li una porta sagrada, la Porta Carmentalis, i una festa anual: les Carmentalia, celebrades l’11 i el 15 de gener. Durant aquestes celebracions, les dones –especialment les mares i les llevadores– li oferien pregàries i sacrificis per demanar protecció durant l’embaràs i el part. Curiosament, al seu temple estava prohibit portar cuir o pells d’animals, perquè es considerava que la deessa protegia la vida i rebutjava la violència.

Tot i que no va ser una inventora en el sentit modern de la paraula, Carmenta simbolitza la idea d’una dona sàvia que transforma la cultura amb paraules, coneixement i cura. És una figura que combina mare, profetessa, inventora i protectora, i mostra com els romans unien allò sagrat amb l’origen de les seves tradicions.

I aquesta a sigut la meva mini obra de teatre escrita. :)